VCUF 2013

Cursa de muntanya de la Cerdanya 35km

Aquest cap de setmana la Cerdanya s'ha omplert d'un ambient impressionant, amics i corredors de primer nivell mundial.

La segona edició de la Volta Cerdanya Ultra Fons s'ha consolidat com a referència en Trail Running. Quatre curses de diferents distàncies permeten que tothom trobi el seu lloc i pugui disfrutar d'uns recorreguts fantàstics. El temps no ha acompanyat massa, però tot i això ha mobilitzat a corredors populars i corredors d'elit a la vall ceretana.

Jo no podia ser menys i a les 7 del matí del diumenge anem cap a Alp per a disputar al costat de Kilian Jornet, Marc Pinsach, Nil Cardona i més de tres-cents quaranta corredors la CMC de 35km i 1.600 metres de desnivell positiu. El dia es presenta rúfol i m'abrigo bé per no passar fred durant la cursa, en qualsevol moment es pot posar a ploure i ens informen que a dalt a Cap de Comella la temperatura és de zero graus. Saludo la gent de Corremonts.cat, escalfo una estoneta amb un jove cellerenc que a dia d'avui ja dóna molta guerra (moltes felicitats Carles per la gran cursa), i ens criden per preparar-nos per la sortida.

Comença la cursa i vull dosificar-me molt, agafo un ritme molt suau i de mica en mica ens anem enfilant cap a la Molina. És un tram molt xulo amb corriol que es deixa córrer i que va pujant tranquil·lament. De fet quedo sorprès quan veig les primeres cases de la Molina, ja que creia que érem a baix a l'estació de tren i m'adono que ja som a tocar del telecabina d'Alp 2500 i per tant ja hem fet un bon tram de pujada i ja hem guanyat força desnivell. 

De cop sento una claca que m'anima i veig que són en Gerard i la Cristina de Klassmark que em donen molta força per arribar a l'avituallament i afrontar la part més dura del recorregut. Comença la pujada forta i em trobo amb en Mia Alonso, corredor de l'equip Corremonts-Sport HG, aquest fet m'assegura que ja estic en una bona posició en cursa. Pugem junts i de seguida ja arribem a Cap de Comella, allà agafem la pista d'esquí de Roc Blanc on vaig unes quantes vegades de cul per terra, ja que l'herba està molt humida i no m'aguanto gens. Al final de la pista en Gerard Freixes em fa una foto que segur serà de les millors que tindré mai. Semblo un corredor autèntic !!.

Foto: Gerard Freixes ( Klassmark Trail )

Una mica més de baixada, una suau pujada i sento l'escatllot que fa anar la More. Fem junts els 500 metres de pista planera fins l'avituallament, on m'anima en Ioseba Samaniego i en Salva Maldonado. La More em comenta que davant van els tres magnífics fent-la petar tota l'estona. A l'avituallament agafo forces i veig les cares orgulloses dels meus pares.

Ara ja sé que hem passat els trams més durs de la cursa, toca disfrutar i agafar velocitat de creuer per un tram de pista on em sento molt còmode i vaig avançant corredors. Aquests trams són un pèl monòtons i em permeten anar fent ullades al voltant i anar gaudint molt de la cursa. Penúltim avituallament en alçada on menjo una mica i acabo d'hidratar-me bé mentre contesto l'enquesta del “nivell de fatiga” que un grup de joves van fent en tots els avituallaments. El tram de baixada que ens porta cap a Vilallobent és fa per uns corriols molt enfangats on anem vorejant un rierol i penso més d'un cop que acabaré amb el peu dins l'aigua, aquestes circumstàncies em fan anar amb peus de plom, ja que les bambes que porto no em donen massa seguretat. Vaig fent ullades a darrera perquè estic convençut que tard o d'hora m'agafaran els corredors que em segueixen, però tot i el meu convenciment al final encara augmento la distància que em separa d'ells. Ja és hora de trepitjar asfalt, i un cop més em trobo en Gerard i la Cristina que m'animen a l'últim avituallament. Aquests últims quilòmetres em costen una mica ja que són carreteres secundàries amb grans rectes que a aquestes altures costen de gestionar. Últims graons que em porten a creuar en diagonal la plaça Cabrinetty i enfilar un carrer major de Puigcerdà ple a bassar de gent que anima, llenço el paravents a el meu pare que somriu i toco tantes mans com puc de mainada que volen xocar en cinc amb les meves.

M'esforço en fer bona cara per sortir bé a la foto que em fa la meva germana, creuo la plaça de Santa Maria de Puigcerdà i aturo el cronòmetre en 3 hores 21 minuts i 48 segons.

Hem passat un cap de setmana increïble i vull agrair molt especialment a en Gerard Freixes i la Cristina de Klassmark per tot !! També a la organització per fer-te sentir un atleta d'elit, el públic esplèndid durant tot el recorregut amb els més menuts animant com el que més. No puc deixar-me la família que ha estat espectacular donant-me suport i ànims en tot moment, seguint-me durant el recorregut i portant-me amunt i avall sempre que ho he necessitat. No és poden descriure totes les sensacions viscudes en aquests tres dies. Moltes gràcies !!!