Zegama és Zegama.

    Compte enrrerra, desitjo sort a n'en Gerard, en Mateu i en Canimas i arrenquem tot fent una volta pels carrers molls de Zegama. Només començar enfilem una pujada on ja deixo de córrer i veig en Mateu que està davant meu. Portem 5 minuts de cursa i ja m'imagino el cim de l'Aizkori de gom a gom i per uns moments voldria estar allà per animar els corredors. Però aquesta vegada sóc jo un dels afortunats...

   Mentre estic somiant despert sento rera el bosc emboirat els primers crits d'aficionats. Veig el pont improvisat d'Otzaurte on el dissabte havíem jugat tota la família Klassmark mentre paíem el txuletón que ens havíem cruspit per dinar. A la pujada l'ambient és brutal i l'enfilo amb un somriure d'orella a orella per amagar el dolor dels bessons i imagino com ho deuen pujar en Kilian i companyia.

    Segueixo gaudint del que estic vivint i el fang es comença a enganxar a les bambes mentre enfilem cap a l'Aratz. Aquí el paisatge canvia, la vegetació desapareix i això fa que el vent es començi a notar i decideixo posar-me el paravent. Avanço amb pas feixuc entre les pedres per coronar el cim, on els ànims amb euskera no paren i es deixen sentir entre la boira que ho amaga tot. Que ben parit que és això de còrrer per la muntanya !!*!!

   Baixada ràpida i cap a Sancti Spiritu on la gentada és espectacular i on m'impressiona i descobreixo  de què parlem quan parlem de Zegama. El pendent és brutal però pujo pels ànims de la gent. En aquest punt no cal estar en forma perqué el públic et puja i és quan arribes dalt que descobreixes que has anat massa ràpid. A mitja pujada sento els crits de la More, que em dóna aigua i una força que fa que em passin tots els mals. Poc desprès segueixen els ànims d'en Jordi, l'Ignasi, la Cristina, l'Oriol i en Manel que es mereixen viure aquesta cursa amb un dorsal al pit.

   Porto gairebé 3 hores de cursa i ara toca l'Aizkorri ! Fa estona que sento els crits i tinc ganes de viure-ho de ple. Vull mirar a tot arreu, però no veig res ja que estic aclaparat pels crits d'ànim, els aplaudiments, les estelades (que n'hi ha moltes), és impressionant. No sóc capaç d'explicar-ho. Realment poder viure-ho és un regal, té un punt de màgic i et sents capaç de tot. Malgrat el plugim i la boira l'afició basca es mobilitza i fa seguir les aficions de tot el món. Brutal !!

   Després de coronar l'Aizkorri i l'Aitxuri practico una mica del "culenbajen" patentat pel gran Kiku Soler i faig la baixada més ràpid del que esperava i això fa que atrapi en Mia Alonso. Compartim uns quants metres i segueixo endavant. Només queda una pujada i les cames em recorden que existeixen i que tenen ganes d'arribar. En aquesta última pujada a l'Andraitz pateixo i els ànims bascos m'ajuden a seguir. Corono, faig un esbufeg i avall imaginant-me l'arribada. Aquests 10 últims quilòmetres es fan llargs però la il·lusió d'estar a Zegama, la marató de muntanya més famosa del món i compartint-la amb grans amics fa que tingui forces per baixar prou ràpid. Passo per sobre l'últim control de xip i gaudeixo al màxim de l'entrada al poble. Els carrers estan plens de gent, pico les mans dels més menuts al meu pas, veig l'arc i el creuo amb un somriure.

   Zegama és Zegama i l'any que ve tornarem a ser-hi, segurament animant dalt de l'Aizkorri, però tornarem.

P.S. Com sempre, moltes gràcies amics per fer encara més gran aquest esport i aquestes aventures.  També gràcies a l'Uri i en Guillem pels "retratus".

Marató del Cap de Creus 2015 by Klassmark.

    Tornem al paradís ! Aquest cop per viure un cap de setmana d'autèntic TrailRunning.
Comencem el divendres 1 de maig per viure l'ambient al pavelló de Roses i aprofitem per recollir el dorsal. Abans havíem assistit a la reunió per coordinar els avituallaments del Trail ja que el dissabte estarem amb la More a l'avituallament 1 de la cursa de 24km.
    Estar en un avituallament comporta viure la carrera d'una manera diferent i en aquest cas va ser un estrés durant una horeta. La calor apretava de valent i no donàvem a l'abast en omplir bidons, vasos, etc. Això ens va fer reflexionar que en la marató seria molt important hidratar-nos bé, controlar bé el ritme i protegir-nos bé de la calor i el sol.

    El diumenge enfilem sota l'arc de sortida saludant tothom i ens col·loquem força enrrera, la More m'apreta per avançar una mica i jo em resisteixo una mica perqué crec que no estic massa bé i no vull pas empipar ningú. L'Oriol canta la sortida i avanço tranquil·lament. Com sempre es surt força ràpid i jo vaig a la meva. Sé quin és el meu lloc i no m'estresso si m'avancen. Poc a poc enfilem cap a Sant Salvador i ja he avançat força corredors tot i portar un ritme suau. No em desgasto gens i decideixo no parar a l'avituallament de Sant Pere de Rodes, ja que carregaré els bidons a Port de la Selva. A la baixada cap a Selva de Mar perdo uns quants llocs, però tinc molt clar que haig de fer la meva carrera.
    Arribo a l'avituallament de Port de la Selva amb un grupet de 4 o 5 i sento de fons els ànims de l'Antoni Gardeñas. M'aturo i sense presses m'hidrato i carrego els bidons. Els altres corredors del grup ja fa estona que han deixat l'avituallament. Sóc l'últim de sortir i penso que si són millors perfecte, peró si jo sóc més fort ja els acabaré atrapant. Aixó és molt llarg i acabem de començar. Ocupo la posició 33 i porto 1 hora i 40 minuts de cursa.

    Ara toquen 10 km sense avituallaments que ens han de dur fins a Cadaqués. Comencem descobrint una cala mig oblidada on hi ha en Guillem fent fotos, el saludo i enfilo amunt. A dalt hi ha un cartell de Klassmark que em recomana que em giri per contemplar les vistes i jo com que sóc molt obedient ho faig i descobreixo un raconet del nostre país que segur és l'enveja de molts d'altres.

    Gaudint dels camins del Cap de Creus sense adonar-me ja apareix Cadaqués sota els meus peus. En aquests moments porto 3 hores de cursa i ocupo el lloc 22.
Aquest és un punt clau en la cursa. M'hidrato bé a l'avituallament i visualitzo el que tinc per davant. Començo l'ascens cap a Puig de Sa Cruïlla i en aquest punt decideixo que a l'últim avituallament a Cala Montjoi no m'aturaré. Caldrà emplenar bé els bidons a Cala Jóncols per poder córrer els tubogans arrant de mar i per fer l'ultima pujada al Pla de les Gates amb els líquids suficients. Crec que per fer l'última baixada no caldrà beure res. Aquesta decisió és la bona.

    A l'avituallament de Cala Montjoi arribo últim d'un grup de 5, però surto de l'avituallament el primer i agafo un avantatge suficient perqué ja no m'atrapin. Segueixo avançant algun corredor i començo la baixada. En Jaume Cornellà m'anima i m'imforma que vaig 12è i penso que la cosa ha anat més bé del que esperava. Encara em trobo fort i apreto per baixar de les 5 hores i ho aconsegueixo. Al final una dotzena posició amb un temps de 4 hores i 54 minuts.

    Gràcies Klassmark !!*!!