Trail Marathon Cap de Creus 2013

Encara no són les set del matí quan m'acosto a la sortida de la cursa on hi ha molt poc moviment. Roses encara dorm i decideixo anar a fer un cafè. Faig una ullada al diari i al mòbil, els nervis comencen a notar-se i tinc aquella sensació de que no estic preparat ni entrenat per el que m'espera. Repasso mentalment el recorregut i em dic a mi mateix que cal regular molt bé el ritme per aconseguir arribar sencer.

El temps passa molt ràpid i ja només queden 20 minuts pel tret de sortida, escalfo suaument i vaig saludant a amics i coneguts. A les vuit en punt tots els corredors ens posem a lloc i comença l'aventura, enfilem la rambla Ginjolers, anem agafant ritme i de cop ja trepitgem pedres i sorra. Ara ve el primer corriol de pujada i intento posar-me a roda de la Tina Bes i en Sergi Serra, se que si els aguanto el ritme faré un bon paper. Anem avançant corredors però no m'estic desgastant gens i és el que cal en curses d'aquesta distància. La baixada la faig amb molta prudència, creuem la carretera i amunt altre cop, aquí avanço la Tina i en Josep Pera, comento a n'en Sergi que cal seguir trotant una estona més ja que avançarem molt i el terreny encara no pica massa. Segueixo pujant amb moltes ganes perquè sé que ara ve el tros més espectacular de tot el recorregut i que ens portarà fins a Sant Pere de Rodes. Sense adonar-me'n agafo el grup que tenia davant on en Juan Diego Martin porta el ritme. Estic gaudint el màxim, el mediterrani ens acompanya tant a la dreta com a l'esquerra de la cresta que estem grimpant, no crec que hi hagi a cap altre lloc al món res de semblant.

Arribem al castell de Sant Salvador on la More m'anima i em pregunta repetidament si vaig bé, en David Alsina em dóna aigua i m'anima a que no deixi escapar el grup. Arribem tots junts a l'avituallament i comencem la baixada cap a Selva de mar, segueixo baixant amb precaució i recordant els consells de que això és molt llarg i s'ha d'anar amb molta calma. Ja ens acostem a Port de la Selva, agafo forces a l'avituallament i intento seguir el ritme d'en Miquel Silva. Quan enfilem la pujada i ell corre, jo corro, quan ell camina, jo camino, sóc la seva ombra fins arribar al Mas Bufadors on ens espera un avituallament de luxe amb el gran Xavi Llamas que em dóna un consell: “tranquils que és a partir de Cadaqués quan s'ha de començar a córrer”. Jo l'escolto i intento interioritzar el consell però a la baixada cap a Cadaqués em sento bé i em deixo anar una mica, deixo enrere en Miquel Silva (mal presagi) i arribo a Cadaqués. La gent anima i a l'avituallament en Marc Bosch em demana si vaig bé i necessito qualsevol cosa. Aquí també hi ha en Josep Pera que a part de donar-me ànims també em pregunta si necessito res. Per uns instants em sento “el rei del mambo” en veure que tothom està per mi. Surto de l'avituallament amb els ànims pels núvols i acabo de creuar Cadaqués, ara toca pujar una mica i veig que les cames no estan gens fresques, necessito caminar constantment i noto la calor més que mai. Començo a trotar a la pista que va fins al Mas d'en Figa i ja em sento molt tocat. El maleït sol em molesta i hi ha moments que em fan dubtar de seguir endavant, per fi arribo a un altre avituallament i els demano aigua per rentar-me la cara i mullar-me el cap. Això sembla que m'anima una mica, miro el noi i la noia que estan allà i entenc que dec fer força mala pinta ja que em miren com dient “pobre nano, no pot amb la seva ànima”. Tot i això jo miro endavant i veig un parell de corredors i decideixo seguir trotant, aquest tros se'm fa molt dur: mal de cap, mal de panxa, un malestar generalitzat a tot el meu cos. Pas a pas vaig avançant, miro enrrera i veig en Miquel Silva i sóc conscient que no tardarà a atrapar-me. Arribem junts al penúltim avituallament i ens animen i informen que a partir d'ara ja tot serà baixada fins a Roses. Vaig seguint el corriol amb penes i treballs però sense atura-me en cap moment, se que ho aconseguiré i avanço un parell de corredors.

                            Foto: Adán Casado.

Això ja està, segueixo alegre pels carrers de Roses, a la platja la gent ja va aplaudint i animant al veure'm, enfilo l'últim tram per l'aparcament i en Gerard Freixes amb custodia amb la moto i em dóna ànims mentre estic visquen uns moments màgics. Últim revolt on hi ha molt públic que m'aplaudeix, jo els torno els aplaudiments i el públic encara m'anima més fort, això és genial !! La policia para el trànsit perquè pugui gaudir l'arribada, obro els braços i pico els palmells de moltes mans que m'animen, aquest 10 últims metres sota l'arc fan que no recordi el dolor i fan de l'arribada un èxtasi total. Aturo el cronòmetre en 4 hores 34 minuts i 46 segons, he arribat en tretzena posició i amb menys temps del que esperava. En Sergi Bañeras, en Josep Pera, en Miquel Silva, la Cristina de Klassmark i l'Irene de Corremonts em feliciten. No toco de peus a terra i gaudeixo del moment com un nen petit. Veig a la cara de la More un somriure d'orgull i felicitat, i gaudim junts del moment. Dia fantàstic !!

Foto: Corremonts

Vull agrair a Klassmark Trail per l'organització del gran cap de setmana que ens han fet passar, ens heu fet sentir com els millors corredors del món. Els avituallaments perfecte i la gent ha estat el màxim d'atent. No hi havia possibilitat de perdre's en cap moment i l'entorn és immillorable. Moltes gràcies.