Transvulcania 2014

    Comencem l'aventura el dijous a primera hora, quan agafem el tren per anar a Barcelona i ja anem coincidint amb amics que anirem trobant i retrobant durant tot el viatge. Agafem dos vols i ens plantem a l'aeroport de La Palma a quarts de sis de la tarda. Sense temps ni de desfer les maletes en Toti Bes ens diu si volem acompanyar-lo fins al refugi d'El Pilar per estirar una mica les cames i així veure un petit tram per on passarem dissabte. La veritat és que aquests 10 quilòmetres que fem entre boscos de pins i amb vistes a la Caldera de Taburiente ens van de cine per alliberar l'encarcarament del viatge. Fem una dutxa ràpida i ens retrobem amb la família gironina a la Transvulcania. El divendres el destinem a recollir dorsals, fer-la petar amb els amics i visualitzar el recorregut i les sensacions durant la cursa.

     Arriba el gran dia, ja no recordo a quina hora va sonar el despertador, però era ben d'hora, ben d'hora. Esmorzem una mica, ens vestim per l'ocasió i anem al hall de l'hotel on hem quedat amb els millors corredors del món per anar junts amb la furgo de l'Oriol fins el far de Fuencaliente. Durant el viatge anem parlant de la cursa, fem bromes per alliberar tensions i a mida que ens anem acostant a la línia de sortida anem veient més i més corredors i una cua de cotxes aturats. Ens estressem una mica i al final deixem la furgo aparcada al boral. Ja se senten els "speakers", la música i els corredors i corredores que agafen posicions sota l'arc de sortida. L'ambient és espectacular i mentre baixem a la platja ens avança l'Anna Frost. Passem el control, en Xavi Llamas i en Canimas es col·loquen a la sortida i amb l'Oriol Millan, en Pau Serra, en Miquel Garcia i la More fem la volta per situar-nos a l'altra costat. Compte enrerra, tots els frontals encesos i sortida. Fem la volta al far i enfilem amunt.


 





  Fins a Los Canarios vaig amb en Pau, que anem comentant la jugada i avancem a un ritme molt còmode. El dia comença a néixer i Los Canarios presenta un ambient espectacular, el carrer està ple de públic que s'ha d'anar apartant per deixar-nos avançar. Amb l'ajuda dels bastons vaig guanyant i guanyant metres. No m'estic desgastant gens i gaudeixo de l'entorn. Sorra volcànica, arbres d'un verd viu i el mar per totes bandes. Faig una ullada a la meva dreta i descobreixo el Teide que sobresurt d'un banc de núvols que cobreix tot l'arxipèlag canari. Porto més de 3 hores i ja s'acosta El Pilar, saludo l'Ian Corless que està fotografiant la cursa i ja veig l'arc de sortida de la marató. Arribo a l'avituallament i en Gerard Freixes i en Sergi Serra ja m'esperen i m'omplen els bidons d'aigua i Aquarius. Dedueixo que s'han confós i que es pensen que sóc en Kilian o així, perquè em tracten com un PRO dels bons !! Moltes gràcies cracks !! Surto de l'avituallament i veig en Sergi Bassas, la Tina Bes, la Cristina Bosch i l'Agustí Roc que em donen ànims i forces per seguir. Porto 27 km i 3 hores 40 minuts.

Segon tram de la cursa: Del Rebentón a El Roque de los Muchachos.
    M'havien avisat que aquest tram era com una Olla de Núria, amunt i avall amb cotes de 2.000 a 2.500 metres. Ho faig amb calma, sense desgastar-me, gaudint, tirant fotos si cal. Em sento molt bé i gaudeixo de valent del recorregut i de l'ambient. Aquesta cursa és immensa !! Fem tota la Caldera de Taburiente i de tant en tant m'aparto per deixar passar els primers corredors de la marató. Ja començo a tenir ganes de veure de més a prop les cúpules de l'observatori del Roque que es mostren de tant en tant. A l'últim avituallament abans d'arribar-hi, menjo bé, m'hidrato bé i segueixo. Quan ja sento l'ambient del Roque, m'avança la Tina, que l'animo i li comunico que va segona i que està fent una gran cursa.
    Entro a la carpa de l'avituallament del Roque de les Muchachos i demano un bon plat de macarrons, menjo meló, bec aigua i isotònics, descanso una estona, plego els bastons i visualitzo una baixada que tinc ganes de gaudir i avançar corredors. La imaginació és extraordinària.

    Em sento bé, agafo aire i avall !! Sense saber ben bé perquè noto que les cames no estan del tot fresques. Els quadríceps es queixen i de tant en tant es bloquegen. Recordo La UT Catllaràs que havia d'apretar fort  les cuixes amb les mans per suportar el dolor muscular i començo a ser conscient que aquesta baixada fins a Tazacorte es farà molt llarga. Faig unes quantes parades per fer estiraments, i recordo que porto bastons. Els desplego ja que les cames no poden aguantar-me i m'hauré de refiar dels braços. No em puc creure el que m'està passant, de veritat que no seré capaç d'arribar ? Tinc una sensació nova, els quadríceps no són capaços de relaxar-se i la baixada és patètica. Vaig fent petits salts per guanyar el desnivell i decideixo que a l'avituallament plegaré. Avanço amb penes i treballs, m'avança tothom però tot i això sóc feliç. No tinc massa motius per ser-ho, exceptuant l'espectacle que veuen els meus ulls, l'ambient que segueix sent espectacular, el fet de participar a una de les millors curses del món on hi ha els millors corredors del món !!
   
    Sense adonar-me he passat l'avituallament i segueixo avançant. No m'he retirat i a l'avituallament no hi he ni pensat !! Tinc ganes d'arribar a les ziga-zages de Tazacorte i ara sóc conscient que encara que sigui caminant, seré Finisher de la Transvulcania 2014. A Tazacorte és una festa, gentada animant i música a tope. Començo els últims 300 metres positius caminant amb els bastons i avançant corredors que encara estan pitjor que jo. Finalment arribo a Los Llanos de Aridane i tot i que sigui "llano" segueixo caminant mentre el públic m'anima i em diuen que ja queda poc. Jo ho sé i somric tota l'estona. Trepitjo la catifa vermella i començo a trotar de forma maldestra, sento que l'"speaker" diu el meu nom i creuo l'arc amb 11 hores i 42 minuts. Ho he aconseguit, però no puc moure les cames.

           Diuen que aquesta cursa s'ha de fer 2 cops, doncs haurem de repetir !!*!!

P.S. Felicitats a tots els amics de Girona que han compartit amb nosaltres aquests moments, la colla de Llançà, els amics de la ETR: l'Antoni Gardeñas, l'Enric Cruz, el Paco Salas i el grandíssim Luis !! Moltíssimes gràcies a tots, ha estat espectacular.

 






    More, ets increible !! Arribar amb un somriure i fresca com una rosa no té nom. Has fet una cursa perfecte. Felicitats !!!!