Everest Trail Race 2013

Una experiència brutal !!

   Molt d'hora agafem el tren que ens portarà directament a l'aeroport del Prat, on comença una aventura increïble. Ens trobem tots a la terminal i fem via cap a Istanbul. Desprès d'un viatge llarg atarrem a Kathmandú on tenim una rebuda fantàstica de l'staff de la ETR. Comença la festa !!

Etapa 1: Jiri - Bhandar (21,5km 1.975+ i 1.820-)
   La primera etapa em posa a lloc. Començo a fer-me la idea de la duresa d'aquesta cursa. Puja, puja, puja i segueix pujant. No tenim res comparable per aquí. Acumules grans desnivells amb molt poca distància, pedres, graons, fang, un terreny molt exigent però que hem fa gaudir de valent. La primera etapa la disfruto moltíssim, sent conscient que cal reservar forces per tots els dies que encara han de venir. Acabo creuant l'arribada amb 3 hores i 26 minuts i setena posició final.

Etapa 2: Bhandar - Jase Bhanjyang (23,9km 3.486+ i 1.796-)

   En aquesta segona etapa li tinc molt respecte, per primera vegada superaré els 3.000 metres d'altura. L'organització ens avisa que cal hidratar-se constantment, que cal tenir molt seny i cal que anem "slow, slow i slow". Intento fer-los cas i vull gaudir de l'etapa. La More surt una hora abans juntament amb els corredors més lents del dia anterior i em pregunto en quin punt del recorregut l'avançaré. L'etapa comença amb baixada fins el quilòmetre 4, però a partir de llavors, pujada constant fins el quilòmetre 10. Guanyem 1.500 metres en aquests sis quilòmetres, una mica de planer i 7 quilòmetres més de pujada fins el Pikey Peak a 4.100 metres d'altura, i és just en aquest punt on veig la More i coronem plegats el Pikey Peak. Ja es veu el campament d'arribada i aturo el crono amb 5 hores i 44 minuts i setena posició.

Etapa 3: Jase Bhanjyang - Kharikhola (37,4km 2.521+ i 4.110-)
  L'etapa més llarga de tota la cursa i la que té més baixada. A la primera baixada ja deixo enrrera algun corredor i vaig agafant un bon ritme amb el que em sento molt còmode. Vaig avançant i a l'avituallament de Lharpa ja veig la Fernanda Maciel, en Paco i l'Ismael Driss, aixó vol dir que he fet la primera part del recorregut força ràpid. Comencem l'ascens fins a Phurteng on ja he atrapat el Paco i l'Ismael. M'aturo i gaudeixo del paisatge.
 Començo el descens i tinc la sensació que els altres atletes estan anant molt lents i per tant avanço amb el meu ritme. Arribo a l'avituallament de Nunthala i començo a ser conscient que puc aconseguir un segon lloc en una etapa de l'Everest Trail Race. Afronto la pujada a Kharikhola amb força, no vull perdre en poc més de 3 quilòmetres tot el que he guanyat en 34. Finalment enfilo els graons que em porten a creuar la línia d'arribada en segona posició. Tothom em felicita i em sento feliç !!

Etapa 4: Kharikhola - Phakding (27,5km 2.479+ i 1.975-)
   Aquesta quarta etapa comença amb un ascens dur fins a Kari La. L'Andreas Schambeck surt molt fort i penso que en la baixada ja l'atraparé. Un cop passat el primer control començo a apretar, L'Andy està anant més ràpid del que m'esperava i m'esforço per retallar l'avantatge que ha agafat en la pujada. M'estic desgastant molt ja que no aconsegueixo atrapar-lo i psicològicament m'està afectant. Finalment a l'últim control m'informen que només estic perdent dos minuts, això em tranquil·litza una mica i finalment aturo el crono en 4h 25minuts i entro en tercera posició. Només he perdut uns tres minuts respecte el temps de l'Andreas i he aconseguit col·locar-me segon de la general amb un avantatge ridícul de 6 segons davant el Paco Sales.

Etapa 5: Phakding - Tyangboche (20km 2.224+ i 1.022-)
   L'etapa menys dura de tota la cursa ens porta fins al cim del món. L'arribada és a 3.856 metres d'altura i quan aixeques el cap veus davant teu el Mont Everest, el Lothse i l'Ama Dablam. L'espectacle és extraordinari. Des de l'habitació del Lodge tinc les mateixes vistes. És difícil definir el que se sent estant envoltat dels cims més alts del món. Vull observar constantment, el que ara veig és probable que tardi molt temps a tornar-ho a veure, si és que puc tornar-ho a veure alguna altre vegada. L'etapa és fantàstica !! Abans de que el sol marxi anem a visitar el monestir on fan una missa budista. L'Everest és l'últim cim il·luminat pels últims raigs de sol, sembla que vulgui demostrar que és el més poderós, que sense el seu consentiment el sol no pot marxar. És un espectacle únic !!

Etapa 6:Tyangboche - Lukla (29,5km 2.105+ i 3.138-)

   Arribem al final, en aquesta etapa es decidirà el podi final de la cursa. Desprès d'una forta baixada i una pujada molt dura, arribem a Khumjung, un poblet situat a un altiplà a gairebé 4.000 metres d'altura que és com veure un oasi al mig del desert. És un poble acollidor amb carrers ben definits, molt ordenat respecte a l'estructura de les viles de la zona. Travessem un aeroport amb la pista de terra tot estrambòtic i comencem un descens gairebé vertical fins a Namche Bazar. A partir d'aquí l'Andy Schambeck fa un atac infernal, ell va 20 minuts darrera a la classificació i és la seva última oportunitat per aconseguir un lloc al podi final de la ETR. Baixem com bojos, arriscant molt, espantant els turistes, esquivant els yacks carregats, és una autèntica bogeria !! Tot i aquest atac ferotge aguanto el tipus i creuem l'arribada junts amb en Paco Sales, que l'espero per entrar plegats a meta.



   Després de 160km, 29.000 metres de desnivell i 26 hores 42 minuts i 24 segons consolido el meu segon lloc final. Mai m'hagués imaginat aconseguir aquest resultat. Sóc molt conscient del meu nivell de corredor, però les circumstàncies de carrera m'han portat a poder gaudir d'un podi molt especial.

   Ha estat una experiència extraordinària. I vull agrair especialment a l'organització per atrevir-se a organitzar una cursa d'aquest tipus a ple cor de l'Himàlaia. Tot està súper ben muntat, i et fan sentir com si estesis a casa. És genial l'ambient que es crea amb tots els corredors, fent pinya, esperant els últims i aplaudint-los com es mereixen. Felicitar a la More, que ha realitzat una gran carrera. Això és molt dur i m'has fet sentir molt orgullós de la força que tens !!

   Vull agrair també els corredors d'elit. Sou molt grans Fernanda Maciel i Luis alberto Hernando !! Gràcies per poder compartir amb vosaltres aquesta gran experiència.




   Espectacular el caos de Kathmandú, el vol de Lukla i tots els poblets que em travessat. Les cares de la mainada que et saluden amb un suau Namasté. Increïble la força d'aquesta gent menuda que porta més de cent quilos a l'esquena per aquests camins de Déu.

   Una experiència brutal que tinc moltes ganes de repetir !!! NAMASTÉ.