50a pujada a peu als Àngels del GEiEG

  En una edició tant especial com és el fet de fer 50 anys, a les 9 del matí del diumenge 17 de març de 2013, es donava el tret de sortida de la cursa més antiga de tot l'estat. Es tracte d'una pujada al santuari dels Àngels on la sortida és al monestir de Sant Pere de Galligant, en ple barri vell de Girona. Són 9 quilòmetres i un desnivell positiu de gairebé 450 metres per corriols sempre de pujada.

  Juntament amb la More, arribem mitja horeta abans de la sortida ja que els dorsals els havíem anat a recollir el dissabte a les fantàstiques instal·lacions del GEiEG a Palau. Comencem a trobar cares conegudes, i la fem petar en un ambient molt distés i popular. Es la primera vegada que participem en aquesta emblemàtica cursa tot i ser la nostra zona d'entrenament habitual. Tenim poc esperit competitiu aquesta vegada, ja que ahir vam anar a Vallter a fer una mica d'esquí de muntanya de nit i ens posàvem a dormir a quarts de 2 de la matinada. Tenim moltes ganes de passar-ho bé i valorarem el ritme segons les sensacions. Dos minuts abans de la sortida ens col·loquem a la meitat dels més de 300 participants sense ànims de molestar a ningú.

Comença la cursa i de seguida vaig agafant el meu ritme, em sento còmode i vaig fent. Els dos primers quilòmetres són planers i amples i permeten anar fent avançaments sense empipar ni ser empipat. Quan comença el corriol, el grup està molt estirat i no fa el típic embut alhora d'entrar-hi. Veig que tinc un ritme superior als corredors que m'envolten i vaig pujant i avançant gent. Arribem al quilòmetre 3 i mig on hem fet un dels trams més durs del recorregut i venen uns 300 metres de baixada on hem deixo anar i em desempallego fàcilment dels corredors que hem segueixen. A la casa de les figues trobem el primer i únic avituallament, on recullo un vas d'aigua sense parar-me i no aconsegueixo veure gairebé gens. Seguim enfilant corriols i amunt. No noto cap fatiga a les cames i em sento bastant lleuger, sóc conscient que m'ho estic agafant amb certa calma tot i no encantar-me en cap moment i no parar d'avançar corredors. Arribo a un dels punts més emblemàtics de la prova, al voltant del quilometre 7 arribem al corriol del "Matahomes", sé que aquí hi ha l'Oriol Batista fent fotos i faig el cor fort per seguir corrent amb energia i bona cara. Ara sí que ja no queda res i es veu el santuari dalt de tot, segueixo a bon ritme fins arribar a l'últim tram d'asfalt per no afluixar als metres finals. A les escales del santuari hi ha un grup nombrós de gent que ens anima i creuo l'arribada amb un temps final de 46 minuts i 21 segons, entrant en la posició 30. Mentre recupero les forces, canvio impressions amb altres participants i espero l'arribada de la More.

  Gran matinal !! Molt recomanable amb possibilitat de fer la prova competitiva o fer-la a nivell popular fent la pujada caminant amb tota la família. L'any que ve mirarem de repetir-la.