Pels Camins dels Matxos 2014

    A les 6:30 del matí arriba l'hora de la veritat, tenim davant nostre 63 quilòmetres que ens esperen.
Arrenquem encara de nit, tot i que de tots els corredors molt pocs porten frontal. Començo molt fluix, agafant aquest primers quilòmetres com a escalfament per anar preparant les cames i tenint molt present que això és molt llarg. Aquest primer tram és molt suau i de seguida arribo al primer avituallament, on m'hidrato una mica i ja agafo un parell de trossos de plàtan tenint molt present que cal menjar i beure constanment.
   Enfilem la primera pujada dura fins a Bellmunt, a mitja pujada trobo l'Esteve Sala que la fem petar i recordem l'Everest Trail Race. De mica en mica anem guanyant metres i gaudeixo de les vistes fins arribar a Bellmunt, on hi ha molt públic animant i torno a beure i menjar. La baixada és molt divertida amb zones de pedres, fulles i el fang ja comença a fer de les seves. Després d'anar fent quilòmetres de molt bon córrer arribo a Salgueda on comença la pujada que ens portarà fins al Puigsacalm. Pujo amb bones sensacions i vaig guanyant posicions, segueixo a un ritme molt còmode que hauria de poder mantenir fins al final. Corono el Puigsacalm, i baixada fins al Coll de Barcons on sento uns crits d'ànims de la gran Dolo Puig. Amb fa molta il·lusió veure-la però parlem només un moment perquè tot just estic al quilòmetre 25 i encara queda molta tela.

    Amb alguna relliscada pel fang però passant-m'ho molt bé arribo al Prat de la Vola i al·lucino amb la quantitat de cotxes aparcats, veig l'avituallament al fons i sóc conscient que els Matxos és una cursa de les grans. Amb el que veig recordo l'Ultra Cavalls del Vent, un avituallament bestial amb una gentada que gairebé no em deixen veure ni cap a on haig d'anar on tothom està animant, en fi, un muntatge brutal. Estic al quilòmetre 32 i menjo mitja botifarra ben calenta, una ració de pasta, uns quants talls de meló, unes avellanes i bec un parell de gots d'aigua, un d'isotònic i un de Coca-Cola. Crec que compleixo amb el manament de menjar i beure !! Respiro amb força i començo el bucle de Cabrera amb moltes ganes per gaudir d'una zona que no he visitat mai. Disfruto molt de la pujada seguint al meu ritme i anar avançant gent. Les escales de Cabrera em fan gaudir de les vistes i començo a notar el sol al clatell. Un cop a dalt, disfruto de les roques de la carena i començo el descens amb alguna relliscada pel fang. 

    Ja torno a arribar a l'avituallament del Prat de la Vola i passa una d'aquestes coses màgiques quan veig a la More agafant forces. M'alegro de la bona cara que fa, se la veu fresca i xerrem una bona estona fins que decideix anar cap a Cabrera i li dic que vigili amb el fang de la baixada. Jo segueixo el meu camí amb 20 quilòmetres per endavant i encara amb energia a les cames i al cap. Anem fent pujades i baixades i creuem un riu on l'aigua m'arriba a mitja cama, m'hi aturo i aprofito per refrescar-me la cara, el clatell, els braços i segueixo amunt. Aquí començo a sentir la calor i penso amb Transvulcania, miro el rellotge i porto 50 i pico quilòmetres i 7 hores. Penso que estem una mica bojos, però estic disfrutant i veure les dades al rellotge només esdevé una simple anècdota.
    Torno a hidratar-me de valent a l'últim avituallament, això ja ho tenim !! Segueixo amb uns tobogans que es fan durs a les pujades, però ja tinc vistes de Torelló i el castell que serà l'últim cim a coronar, el pujo amb ganes i avall cap a l'arribada.

    Creuo l'arc amb 8 hores i 21 minuts, molt content i convençut que Matxos és una gran cursa i em dóna confiança per afrontar el calendari del 2014. L'any que ve repeteixo !!*!!

P.S. Com sempre la More em sorprèn, té una força espectacular i quan afrontem aquestes curses tan dures sempre tinc una certa por per com li pot anar. Però quan la veig creuant la meta m'adono que és una megacrack. No sé d'on treu la força però ja cal que no m'encanti perquè qualsevol dia amb deixarà enrrere.