Trans-Cat 2013

El divendres 6 de setembre de 2013 a mitja tarda anem fent via cap a Saldes, segona edició i segona participació en una experiència fantàstica: 4 dies, 120 km i 12.000 metres de desnivell en el nostre petit país, compartint-ho tot amb la família de la Trans-Cat. Muntem la tenda i anem cap el brífing on anem saludant amics. Quan el sol s'amaga entre el Pedraforca sopem i anem a dormir, demà comencem una gran aventura.

1era etapa-Saldes:

A les 8 del matí es dóna el tret de sortida, fa un dia rúfol i decideixo sortir amb el gore-tex ja posat. Sortim del càmping i enfilem cap a Saldes on de seguida agafem corriols. Lidero un grup de 5 o 6 corredors i després d'uns entretinguts tobogans, arribem a Gresolet. En aquest punt m'avancen tots i em quedo sol pujant un dur corriol que ens porta fins el primer avituallament. Agafo forces i m'atrapa en Marc Bosch, ens informen que per la boira no pujarem dalt el Comabona i que per tant farem un bon tall de pista. Anem fent i arribem el segon avituallament per encarar la baixada cap a Gòsol, ara ja som tres perquè en Jordi Pujol ens ha atrapat. Durant el descens em vaig quedant enrrera, comença a ploure amb més força i la pedra humida s'està tornant perillosa. Arribem a Gòsol, menjo una mica i veiem com en Llorenç Puig i en Ricard Canals ens avancen amb facilitat, jo no puc seguir aquest ritme i avanço amb penes i treballs. Després d'uns corriols amb pujades i baixades sense treva, travesso Saldes i arribo a meta amb 3 hores i 22 minuts a 20ena posició. Això acaba de començar.

2ona etapa-Serra de Montgrony:

Després d'una nit plujosa, sembla que el dia aguantarà i a les 9 del matí ens posem sota l'arc de sortida. Avui he agafat bastons, ja que els necessitaré per pujar dalt la Costa Pubilla i la Covil, els cims de més de 2.000 metres que hem d'afrontar avui. Sortim amb bon ritme i de seguida s'estira el grup en els primers quilòmetres de pista. Quan comencem el corriol preparo els bastons i així no carregaré tant les cames i podré pujar més lleuger. Faig uns 200 metres i un bastó es trenca. Fantàstic !! Per uns moments amb frustro bastant, aquest fet em canviarà la cursa, hauré de carregar més les cames, tocarà patir més del compte. Arribem a l'avituallament de Montgrony, deixo els pals i m'hidrato. De seguida trobem la paret vertical que ens ha de dur fins a Coma Armada, m'enganxo amb en Llorenç i anem pujant junts. Noto que em desgasto menys del que pensava i sense patir amb excés anem guanyant metres. Finalment coronem els dos cims i toca baixada fins a l'arribada. És una baixada molt xula, està tot molt moll i les relliscades són una constant. Finalment arribem al tall de pista que ens ha de tornar al càmping i en Llorenç posa un ritme que em costa seguir però m'hi esforço. Arribem junts a meta agafant una estelada amb un temps de 3 hores, 5 minuts i 59 segons i catorzena posició. Ens acomiadem dels corredors que han participat a la Trans-Catx2, entre ells en Mia Alonso de l'equip Corremonts. Ara cal descansar bé, demà marató.

3era etapa-Sadernes:

Arriba la tercera etapa de la Trans-Cat, una marató de muntanya que ens porta fins el cim del Bassagoda. Aquesta és l'etapa clau, decideixo que en aquesta etapa han de passar coses, intentaré apretar a veure que passa.

A les 8 del matí és dóna la sortida, creuem el càmping i agafem un corriol de pujada “underground”. Arribem a la pista i les posicions ja es van definint, estic en un grup de 5 o 6 corredors on hi ha en Xavier Garcia i els corredors de l'equip Merrell. Anem fent junts fins que el quilòmetre 14 decideixo tirar una mica a veure si em segueixen. Quedo sorprès en veure que els vaig deixant enrerra i per tant decideixo seguir pujant a un bon ritme. Començo la pujada del Bassagoda, em sento bé i avanço pas a pas, arribo a la zona de la tartera i tinc la sensació de no avançar. Faig un pas i les pedres m'arrosseguen un metre més avall, tot i això de mica en mica m'acosto al cim. Ja hi sóc, m'agafo a la cadena per fer la última grimpada fins al cim per signar la senyera que m'espera. Pregunto a l'Oriol Batista i en Jordi Arxer si han passat gaire corredors i m'informen que vaig quart, pensava que tenia 6 o 7 corredors a davant i aquest fet em dóna ànims. Ara només falta no perdre en la baixada tot el que he guanyat pujant. Començo el descens i en Gerard Freixes m'anima i em felicita per l'estratègia de carrera. Segueixo avançant i començo el llarguíssim corriol de baixada. És un corriol tècnic, amb molta pedra solta, fulles i humitat. Em sento bé i quan comença el corriol de tornada cap a Sadernes visualitzo els 10 km de tornada fins el càmping, sé que seran molt durs però que haig de seguir a un ritme viu. A l'avituallament menjo, m'hidrato i m'informen que ocupo la segona posició, en Marc i en Roger s'han perdut a la baixada. Sóc molt conscient que aquest no és el meu lloc, però em dóna energies per seguir. Pas a pas segueixo i quan enfilo l'últim corriol per baixar al càmping decideixo que si veig els dos cracks darrera, em pararé i els deixaré passar. De cop sento unes passes enèrgiques que m'empaiten, em giro i veig en Marc Carós, m'aparto per deixar-lo passar i l'animo a que apreti fort. Finalment veig l'arc i en Marc que arriba, jo encara tardo prop d'un minut a creuar-lo. Al final, 5 hores 16 minuts i 15 segons que em donen el tercer lloc de l'etapa. No hauria imaginat mai aconseguir un podi a la Trans-Cat i encara menys el tercer dia de cursa. Estic molt feliç i veig com corre el cronòmetre, avui he fet mal als rivals.

4rta etapa-Cap de Creus:

Últim dia de cursa, ocupo la cinquena posició a la general i tinc el sisè a més de mitja hora. El quart classificat és en Xavier Garcia i té un marge de més de 8 minuts. Sé que remuntar aquesta distància en una etapa de 25km és gairebé impossible, tot i això decideixo que si em sento bé provaré un atac a la pujada de Sant Salvador i intentaré baixar al màxim.

Comencem a les 9 del matí i els de davant agafen un ritme massa ràpid, jo m'ajunto amb en Llorenç, en Jordi, en Ricard i tinc enganxat com una paparra en Xavier. Està clar que ell es limitarà a seguir-me per que no guanyi minuts. Arribem a Llançà tots junts i enfilem un corriol que ens portarà fins a Sant Pere de Rodes, veig en Xavier que ara va davant meu una mica just i decideixo atacar. Tenim davant una rampa important i em poso a caminar a ritme viu. Veig que ningú em segueix i per tant avanço el meu atac. Som al quilòmetre 10 i si això segueix així retallaré molt de temps respecte en Xavier. Pujo ràpid a Sant Salvador i faig la carena el més ràpid possible, durant el corriol de baixada arrisco força, cada segon que guanyi m'aproparà al quart lloc. Finalment arribo a l'avituallament, ara sé que queden 6 o 7 quilòmetres de pista on hauré d'anar molt ràpid. Faig tota la baixada per sota de 4 minuts el quilòmetre, agafo el camí de ronda i finalment veig el càmping. Apreto les dents i creuo la meta en 2 hores 37 minuts i 7 segons. Xerro amb en Sergi Bañeras amb l'ull posat al cronòmetre contant els minuts que falten per aconseguir el 4rt lloc. 13 minuts desprès de creuar l'arc d'arribada, arriba en Xavier i em felicita per la cursa i per guanyar-lo.

Realment estic molt content, crec que he plantejat la cursa de forma excel·lent i aconseguir un quart lloc final després de 120km d'aventura ha estat genial. Vull felicitar a tots els companys que han participat a l'aventura i donar un 10 a l'organització. Com sempre la gent de Klassmark han fet una feina extraordinària. Moltes gràcies a tots !!

Fotos: Guillem Casanova i Oriol Batista.